Treball 2:Ciutadà Kane

Charles Foster Kane és la figura que personifica als mitjans de comunicació als Estats Units; la relació entre els mitjans de comunicació i les masses és directa, ja que no hi ha cap element que s'interpose, no hi ha verdaders líders d'opinió que filtren la informació que es transmet. Inclús, la gent era atacada per bombardejos mediàtics, publicitat, que manaven en les seues vides i dictaven les regles que la massa havia d'acatar sense cap tipus de protesta.

"Citizen Kane"està sentenciada com la pel·lícula que marca un abans i un després en la història cinematogràfica és una obra magistral realitzada per un jove prodigi de tan sols 26 anys d'edat, que inventa amb insòlita personalitat, i de sobte, diversos conceptes cinematogràfics de primer orde.

-Va marcar l'inici d'un nou període en el cine americà. Fins a la dècada dels 40, l'estil fotogràfic ortodox de Hollywood consistia en una il·luminació difusa i en un suau desenfocament. Una seqüència típica, fotografiada d'esta manera, solia consistir en un pla general o mig de situació, amb primers plans destinats a mostrar els detalls de l'escena.

-Ús de la profunditat de camp: La zona que comprén des del punt més pròxim i el més llunyà del nostre camp que siga acceptable quant a nitidesa, una vegada formada la seua imatge en el mateix pla d'enfocament.

-Ús de la il·luminació, no enfocava la cara dels periodistes quan eixien ja que el que pretenia era que nosaltres ens identificàrem amb ell, amb un dels periodistes, i que no li posàrem cara, perquè si no no ens sentiríem realment identificats, pensaríem simplement que és un personatge més de la història.

-La pel·lícula també destaca per l'encertat ús d'una fotografia en clarobscur.

-Va afegir algo absolutament nou: la mirada personal de l'autor, el director com un narrador omniscient que vol comptar la història a la seua manera. Valent-se per a això de ferramentes com el picat i el contrapicat.

-En Ciutadà Kane, assistim a tota la seua vida sense a penes donar-nos compte. A això contribuïx la calculada progressió amb què succeïxen les coses. En esta pel·lícula assistim en poc més d'hora i mitja a uns cinquanta anys de la vida del personatge. El director i el guionista van concebre multitud d'el·lipsi en la planificació, per a comprimir el temps, però a més, van decidir que, lluny de comptar linealment la vida de Kane, anaven a fer-ho amb flashbacks (bots arrere en el temps) , amb les evocacions dels personatges que li van conéixer.

-Tots els elements recolzen esta idea: encadenats d'imatges, encavallades sonores, analogies visuals entre un pla i el següent...

-Welles va traslladar al cine la seua experiència amb el so en la ràdio, creant una rica i complexa banda sonora.

-Seguint el seu costum de comptar amb l'equip que havia treballat amb ell en el Mercury Theatre, Welles va contractar el seu gran amic Bernard Herrmann per a posar-li música a Citizen Kane. La música de Herrmann per a Citizen Kane va marcar una fita en la història de les bandes sonores i va resultar ser tan influent com qualsevol altra innovació de la pel·lícula, consagrant al compositor com una figura important.

-També va fer ús del maquillaje per canviar el seu personatge.